Història del Mercat Central de Castelló

Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels diferents mercats que s'han succeït en el transcurs de la història, aquesta activitat sempre ha sigut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat, al costat de l'església de Santa María, on ja en la baixa Edat mitjana es van instal·lar tant les carnisseries com l'almudín.
El segle XVIII, també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys després seria reubicada en la plaça del Rei, on, d'altra banda, funcionava des de 1800 el mercat dels dilluns.
Al principi, les botigues estan en les places més cèntriques del nucli urbà, però la construcció de la capella de la Comunió de l'església Major en 1663, va obligar al trasllat de les carnisseries que estaven en aquell lloc. A partir d'aquest moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentre el mercat es va consolidar en el centre de la qual va ser plaça d'Espanya, després de la Construcció i sempre plaça major, la pescateria trobaria el seu acomodament en la plaça que porta el seu nom. Tots dos recintes van comptar a partir de 1913 amb sengles rafals, als quals es va unir dos anys després el mercat ambulant en la plaça situada al nord del palau municipal. Van ser els antecedents del Mercat Central, la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en 1925, però no es plasmaria fins al 21 de desembre de 1949 en què va tindre lloc la seua inauguració.